Persones Sagrades i Doctrina

Les persones seguidores de la doctrina i el camí del Buda en dos grups ben diferenciats: els laics i laiques anomenats nostes, i els monjos i monges anomenats bhikkus.

Bhikkus: vivien en comunitats, o de manera aïllada com a ermitans. El conjunt de bhikkus va rebre el nom de sangha.

El poble laic havia de viure conforme els cinc preceptes i, a més, havien de practicar la invocació de les tres joies.

Els sangha havien de complir els deu preceptes: abstenir-se de treure la vida, de robar, de tota activitat sexual, de mentir, de prendre substàncies, d'utilitzar perfums i ornaments personals, de menjar després del migdia, de veure espectacles públics, d'utilitzar llits còmodes i d'acceptar or o plata.

A més, havien de practicar la pobresa i el pacifisme: només podien posseir unes poques coses personals, i el menjar l'havien d'aconseguir pidolant i no podien mostrar violència a cap ésser viu, però actualment no és així.

Hi ha algunes comunitats, però, que critiquen els costums més liberals: el sangha que es troben a zones urbanes: a Sri Lanka “els monjos del bosc” es retiren a coves per meditar, són visitats per nombrosos peregrins que els porten les seves almoines i escolten els seus sermons amb gran veneració.

Amb el terme 'nirvana' es designa l'extinció absoluta de la fúria de viure que manifesta amb la cobdícia, la còlera de l'odi, i l'equívoc, nascut de la ignorància, que ens fa donar el màxim valor i realitat a allò que no en té i és l'origen de tots els mals d'aquest món. El nirvana és la sortida definitiva de la roda de l'existència marcada per la mort i el renaixement. Amb el terme nirvana s'expressa una realitat absoluta diferent a les realitats que els nostres sentits i el nostre enteniment poden copsar, una realitat que s'escapa del funcionament dels fenòmens que som capaços d'observar i comprendre del món en el qual vivim.