Branques

a l'any 70d.c el poble jueu va ser expulsat del seu país pels romans. Aquest fet es conegut amb el nom de diàspora-> això es la causa de que el judaisme es dispersés arreu del món.

Els jueus descendeixen de dues branques europees:

a) Els sefardites: jueus provinents de Sefard, nom bíblic que la tradició jueva atribueix a la Península Ibèrica.

b) Els aixquenasites: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat mitjana s'afirmaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim -> Aixquenat (Gènesi: 10,3)

corrents discrepant dins de la religió jueva:

Reformistes: origen en els ensenyaments del rabí Moses Mendelssohmn (1729-1786)

El reformisme va néixer com a conseqüència de les idees nacionalistes, científiques i progressistes de la Il·lustració a la fi del segles XVIII.

Ortodoxos: es va convertir en un moviment ben definit durant la primera meitat del segle XIX, amb la finalitat de preservar la tradició jueva enfront la reforma.

Hassidisme: dins l'ortodòxia, al segle XVIII va néixer a Polònia un moviment místic que s'anomenarà hassidisme, malgrat el seu fundador, el rabí Israel Baal Shem Tov (el mestre del bon nom).

Els hassidim es van organitzar en comunitats tancades guiats per un mestre espiritual al que anomenen rebbe i que és més que un rabí, és un autèntic pare espiritual.

Conservadors: van sorgir a la fi del segle XIX i, en certa manera, són prolongació de les idees ortodoxes. Volen conservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fan referència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació als temps actuals.