Doctrina

Tota la doctrina es troba en el Torà i el Talmud. Dos llibres sagrats on trobem prescripcions que regulen la vida jueva.

Hi han uns quants punts:

 

Jahvè: La paraula en sí és un telegrama que per els hebreus significa Déu d'Israel. S'escriu en telegrama ja que el seu nom és impronunciable.

Jahvè és il·limitat i els jueus creuen que al pronunciar el seu nom l'estàs limitant. Jahvè no té res a veure am les persones, és totalment diferent i no s'assembla am res mai creat, ja que totes les coses existents en el món van ser creades per a ell.

Jahvè és un Déu bonifaci i es preocupa sempre per tot allò que ha creat, no es cansa mai de ajudar i complir promeses que fa per ajudar a les seves creacións.

 

Les Aliances: El concepte de Aliança representa la relació entre Jahvè i el seu poble. És el pacte entre entre dues parts que s'obliguen a una mútua fidelitat. El representant del poble Israelí és Abraham i segons la fè jueva manté una gran relació amb el grandísim. En aquest pacte Jahvè promet portar la seva gent a Canaan (terra promesa) si ells mantenen fidelitat amb ell.

 

Xabat: El Xabat és el dia de la setmana corresponent al Disabte. És un dia sagrat de descans i és sempre festa. El Xabat és un dia per compertir en família i estar a casa cuidant-la. A l'hora de menjar es posen tovallons blancs i s'encenen les espelmes i reciten una oració, a partir de aquí per a ells comença el Xabat. Tot i així no es pot utilitzar cap medi d'energia artificial. Després tots els homes i dones es reuneixen a la sinagoga on es llegeix un text del Torà i es recita la pregaria Kabalat Xabat. El Xabat s'acaba al vespre amb la pregària del Havdalà que diferencia el Disabte de la resta de la setmana.

 

Els articles de la fe

Aquests articles de fe extrets de l'antiga Bíblia hereba, són un recull de tretze articles acceptats per la majoria de persones jueves.

1. L'existència de l'Ésser perfecte que ho ha creat tot.

2. L'unitat absoluta de Jahvè.

3. Javhè és un esperit i no pot ser representat en cap dels casos.

4. Només s'ha d'obeir, servir i pregar a Jahvè.

5. Les paraules dels profetes són paraules de veritat.

6. Moises és el més gran de tots els profetes ja que va tenir contacte directe amb Jahvè.

7. La Torà és prerfecte i santa.

8. La llei amenada de Jahvè no pot ser ni completada ni disminuida per ningú.

9. Jahvè ho coneix tot i no es indiferent davant les coses que passen.

10. Jahvè ho compensa les bones accions i castiga les dolentes.

11. Vindrà el Messies.

12. Jahvè cridarà els morts a la vida.

La moral

(decàleg, pels cristians els 10 manaments)

1. No adorar altres deus.

2. No donis i adoris culte als teus ídols.

3. No juris en fals en nom de Javhè.

4. Guarda repós el dissabte.

5. Honra als teus progenitors.

6. No matis.

7. No cometis adulteri.

8. No acusis falsament.

9. No robis.

10. No desitgis la dona d'un altre, no envejis...

Tot això és basa en la triologia de les virtuts:

1. Estudi de la llei.

2. Observança del decàleg.

3. Pràctica la justica amb proisme.

Però això comporta tres grans pecats capitals:

1. L'homicidi.

2. El llibertinatge.

3. La idolatria.

La pregaria:

La pregaria vol dir parlar amb Jahvè per mitjà de la raó i el sentiment. Les pregaries poden ser amb comunitat (+10 persones) o individuals.

Per fer això s'han de duur:

1. Kippà: S'ha de posar durant les oracions i les benediccions. (lgunes persones la porten tot el temps).

2. Tefil·lin: Són cintes de cuir que s'enrotllen al braç esquerre 7 cops simbolitzant els 7 dies de la setmana, uns altres s'enrotllen al cap.

3. Tàl·lit: és un xal d'oració.
   
   
   
   Home amb kippa
   
   
   
   Representació gràfica del tefil·lin
   
   
   
   
   Tàl·lit
   
    

   Les prescripcions alimentàries

   Hi han dos tipus d'aliments els purs (KAIXER) i els impurs (PROHIBIT). Un aliment es destria si és pur o impur depenent de Jahvè, no de l'animal que prové. La elecció alimentària és extreta del Torà.

    

   Un bon Jueu té unes obligacions per menjar estrictes i a més les ha de complir.

   1r Rentar-se les mans.

   2n El pare ha de beneir els aliments.

   3r Es menja.

   Un bon jueu pot menjar: fruita,verdura, carn provinent de quadrúpedes ruminants de peülla dividida, peixos amb aletes i escates i aviram; i no pot menjar: porc, conill, llebre, cavall, crustacis, angules, sang i greix de qualsevol animal.

   4t Es dóna gràcies pel menjar.

   A part d'aquestes té unes obligacions alhora de guardar els aliments i menjars-els.

   1r No poden guardar junts carn i llet.

   2n No poden beure alcohol (el vi s'ha d'elaborar d'acord amb prescripcions religioses).